dimecres, 2 de gener de 2013

Dumile

S'acosta!! en les pròximes hores la méteo s'empitjorarà, la reserva d'aigua i les llaunes de conserva han omplert l'armari, les pregaries per no quedar-se bloquejat a la feina són a l'ordre del dia. Potser no tindré internet!


http://www.meteolamer.re/vent.php?spot=Reunion



diumenge, 11 de novembre de 2012

intent de posar-vos al dia.


Em trobo au salon en plena lectura quan sento la pluja arribar al jardí, i no dubto ni un moment a prosseguir amb la devora de pàgines al sofà del porxo, amb aquella olor que es desperta intensa quan la pluja humiteja la terra i acaricia les fulles. I no miro l’hora; que n’és d’agradable i quan de temps feia que no devorava un llibre amb aquesta tranquil·litat, que és el punt final i l’absència de més pàgines que et frena i et diu que ja és tard i que la nit fa força estona que t’acompanya i que, còmplice, t’ha deixat el temps per engolir una novel·la trobada aquella mateixa tarda sobre la taula una mica per casualitat, un vòmit en francès de sentiments sense puntuació. És estrany estar a casa un dissabte nit, que no hi hagi res d’organitzat. Un dissabte on la casa reposa, on la barbacoa està apagada, on la música no engoleix els sorolls naturals provinents de l’exterior, on el porxo, buit, respira una flaire exquisida, sense fum anicotinat. Que n'és d'únic de trobar-te sense plans un dissabte vespre i un diumenge a improvitzar, però sobretot de no haver de compartir les parts comunes de la casa amb ningú més que els tres mosquits que insistents et penetren la pell tot i les bones intencions del fil verd que crema per suposadament allunyar-los.

ha estat una setmana complicada, tenim un volum de feina increhíble, tots esperem l'arribada de 4 fisios (dels quals uns parella d'espanyols, mama mia...) amb candeletes, fins llavors estem sobrecarregats. Jo ja vaig saltar sobre un company de feina divendres, a la jugular li vaig saltar, pobre o no tan pobre, però bé, sempre hi haurà gent amb més tacte i gent amb menys, gent més o menys implicada amb el que fa, coses de la vida. Dimecres varem començar els entrenaments de beisbol platja, amb la feina, que hem muntat dos equips. Això d'avançar cap endavant però estar obligat a tirar la pilota endarrere teu és una cosa que em tardarà a sortir de forma automàtica.. quina nafastitat de nefasteria de nefast, de millorable vaja. Petit à petit i amb bona lletra.

A casa tot s'estabilitza, dues noves arribades ben fresques i somrients i ordenades! i treballadores i amb mirades encuriosides. Per fi hi ha una mica d'estabilitat  en aquesta illa estupenda tacada de constant moviment, arribades sortides, comiats i presentacions. En breus més convidats, arribarem a doblar el número de persones i durant un parell de setmanes serem 10 a casa... en tres mesos d'estada l’habitació de convidats ha estat buida 3 miserables dies.

dissabte, 10 de novembre de 2012

mon baptême de plongée!


I el dissabte arriba el moment esperat, submarinisme!!! I com a primera sessió que és, només estem a l’aigua 25 minutets i baixem pas més de 6m, però no passa res, el moni diu que me’n surto très bien i que puc començar directament el nivell 1: que consisteix en 5 sessions de 45min, (més alguna classe teòrica) i es baixa fins a 20 m de profunditat. M’encanta, l’oxigen de l’ampolla i l’aigua que tinc per sobre no m’agobïen. Vaig fent les descompressions regularment, pel que les orelles no es queixen gaire gens. Hem vist una morena, un peix trompeta, una petxina gran o com es digui, que s’ha tancat del tot en tocar-la i etc. Fantastico.
















dilluns, 5 de novembre de 2012

Degut a les vàries peticions de la recepta de croquetes, munto un taller dilluns després de la feina per ensenyar a fer-ne. I au, todos manos a la obra. Fem la preparació de la massa per una banda i en paral·lel preparem les croquetes amb la massa ja feta per mi el diumenge i l’altra quan està acabada. Casi tothom té un rol i surten unes croquetes estupendes. N’hem fet crec al menys unes 100! Mmmmmmmm!





dissabte, 3 de novembre de 2012

bas rouge&anciens termes a cilaos

Dissabte a Cilaos, un parell d'excursions curtetes, la primera amb sol i boira que arriba, la segona amb pluja important. Perquè decidim que per molt que plogui, hem fet 2h de cotxe per alguna cosa, i tenim ganes de moure’ns i jo li dic a la meva companya de pis que "la pluie c'est de l'eau qui tombe du ciel, tout simplement, et que on hi va" que som-hi igualment que no passa res. I es converteix amb la meva companya de joc, i anem seguint el riu de les "anciens termes" per veure totes les petites cascades possibles i si les pedres rellisquen i si la pluja no minva i si tenim els mitjons i les ungles dels dits dels peus mullades no passa res. De fet és més divertit així. I després anem a voltar pel poble amb tirants i jo una tovallola per pantalons, i la gent ben coberta ens mira divertida, i anem a provar els vins de taula de Cilaos a la “bodega”. Comprem dos de vi blanc sec, el més bo dels 4 sens dubte, i en sortint comprem un altre a la botigueta del costat per l’aperitiu que ens fiquen, rere la botiga, en una ampolla de rom.









dimecres, 31 d’octubre de 2012

halloween


Festa fi de contracte, inauguració de la nova casa i halloween, tot en una nit, Sofie no perd el temps. Tema de la nit: vermell, negre, taronja. Jo el finde he passat per casualitat per una botiga on hi havien disfresses, 5 euros la caputxeta vermella, em va estupend tu, així no m’hi preocupo més. Hi ha gent que fa por, fem barbacoa, mengem bombons i bevem ponx. Dijous és festa i no tenim hora d'anar a dormir :)!




dimecres, 24 d’octubre de 2012

Kilian, un dels fous de la Diagonal.

setmana d'emocions. Dilluns de comiat, en Louis ha marxat i quin disgust. Tot i les mil i una diferències i les darreres tensions de convivència sap greu, i aquell dilluns d'aeroport d'última hora i de llarg viatge en cotxe aflora la fatiga dels darrers dies pintats de canvis; purificació llagrimistica.
I dimarts després de la feina, direcció Saint Pierre per donar papers al cònsol d'Espanya per poder votar, i resulta que el lloc de trobada és a la roda de premsa d'en Kilian, que acaba d'arribar a l'illa. I allà, mort de son després de 30h de viatge, amaga la son pintant muntanyes i respon les preguntes amb un francès estupend i una senzillesa que es veu que el caracteritza.
El "Grand Raid" es prepara i un cicló tropical en direcció Madagascar passant per les proximitats de la Réunion n'amenaça la integritat del trajecte, al final l'Anais es porta bé i no es fa sentir gaire.
El dijous a les 22h la diagonal de fous pita sortida sota el lema de "la Redoute (final de la cursa) ou la mort" i el divendres a la feina la pagina oficial del Grand Raid roman oberta tot el dia; les entrades i sortides al despatx es fan nombroses i tots m'informen del basc i el català que van en primera posició. Aquell mateix divendres Killian arriba després de 26h 33min i 10s a la línia de meta i fins que jo no veig a la tele que la creua (12h30 de la nit) no vaig a dormir.
El despertador sona a les 7h30 del matí i alehop de camí cap a la Rivière des Galets, un altre esdeveniments esportiu amb la samarreta de voluntària. I el cap de setmana s'escola entre cames suades, músculs tetanitzats i peus ampollosos. Dormo 2h i pico en tot el cap de setmana...


 Anais, cyclone tropicale





En Kilian!!!! En David i jo. I a sobre tinc el temps i tot de fardar de cosina, jujuj


Camí en 4x4 fins a Deux Bras, pas dels corredors de la 13e édition du Trail de Bourbon (95 km - 4900 m d+) et la 2e édition du Trail des Mascareignes (62 km - 3000 m d+). De les 9h del matí a la 1h del matí.




A la Redoute (de 2h del matí fins les 19h) 






El Kilian a l'entrega de premis, camí cap a l'escenari. Té temps per tothom..



(i un minut de silenci.)